Història

Qui va estar-hi abans de nosaltres?

Proposar aquí una descripció escarida de l’illa d’Eivissa és un treball tan difícil com agosarat i és que, com és senzill d’imaginar, la situació que disposa l’illa, en ple mediterrani, li atorga una posició geoestratègica en qualsevol guerra, i per tant un lloc magnífic per organitzar futures conteses i mantenir el control de la zona, sempre element important pels imperis. És per això que tractarem de ésser breus però descriptius.

Els primers habitants d’Eivissa ja gaudiren del clima i la naturalesa fa milers d’anys, a l’època prehistòrica, com els antropòlegs i paleontòlegs ens han mostrat a través del estudi de les restes que deixaren

Després varen vindre els grecs al voltant del VIII A.C, tot i que no varen estar molt de temps ni es varen assentar definitivament a l’illa, li varen donar el nombre de les Pitiüses (illa de pins), per la qual avui denominem avui al conjunt que formen Eivissa i Formentera.

Entre els grecs i els romans, qui s’hi va instal·lar de manera definitiva a l’illa, i més en concret en el que avui denominem Eivissa, varen ésser els púnics, que varen veure clar que Ibsm (en honor al seu Deu Bes), era el lloc perfecte per crear una colònia, amb un port tancat que feia difícil les invasions, terra plana per cultivar i sal abundant. Va ésser una època en la qual Ibsm es va desenvolupar de manera ràpida i òptima, amb una certa autonomia de la gran capital del imperi: Cartago

Els romans també estigueren molt de temps, com a ciutat federada del imperi, perdent autonomia progressivament durant els sis segles que estigueren a la zona

Des dels romans fins als musulmans, tot aquell que passava per Eivissa volia quedar-s’hi: vàndals, l¡imperi bizantí, els visigodes..., fins que arribà l’imperi musulmà, que com saben estigueren per un termini de temps bastant llarg (des del segle VIII fisns el XIII) i que potser es diferencien del les altres cultures en què, lluny d’utilitzar la zona tan sols per tasques militar i com a punt militar estratègic, els musulmans varen poblar l’illa deixant un important bagatge cultural, així com elements de progrés com per exemple un sistema de regadiu i una important prosperitat i llegat, com demostren les construccions i les paraules amb origen musulmà que formen part del molts termes Eivissencs.