Eivissa a la moda amb el reciclat

¡La moda eivissenca està de moda!. Dintre de pocs dies es celebrarà la passarel•la Adlib 2009, nascuda a Eivissa i representada molt bé per un grup de grans dissenyadors. La moda Adlib conta amb el suport d’institucions i medis de comunicació.

No obstant, existeix una altra moda que es fa i ven a Eivissa, feta de manera artesanal, i que també forma part important de la cultura eivissenca.

La paraula reciclatge està molt de moda últimament, degut a la contaminació que hem anat generant de manera progressiva des de fa ja massa temps, raó per a la qual n’hi ha que diuen que el nostre planeta està malalt. Podem fer-hi moltes coses per canviar o almenys millorar les coses, com la campanya que fa poc va posar en marxa el Gobern Balear en col•laboració amb el Consell Insular i l’ajuntament d’Eivissa, i dins el qual n’hi havia el concert del Grup El Canto Del Loco. El perill és que el reciclatge passi com una moda més, quan en realitat és una necessitat.

Et volem mostrar en aquest post com el reciclat es pot convertir veritablement en una moda que a més d’ajudar-nos amb el planeta, ajuda als nens en risc social d’un sector pobre de Brasil i possiblement la nostra manera d’ajudar-nos a viure en un lloc més net es portar aquesta bonica i nova moda.

Fa un parell d’anys, Sandra va poder observar com a una casa de Brasil utilitzaven una original cutina per evitar el ingrés de les molestes mosques a la casa i que també es permetés la ventilació del llar. Utilitzaven el segell de seguretat de les llaunes de begudes refrescants o cerveses, les unien unes amb les altres i..., cortina totalment reciclada. Va agafar la idea i es va adonar de que podia fer el mateix per dissenyar molts accessoris amb un estil propi

I així va començar a elaborar accessoris com bosses de distints grandàries, moneders, cinturons, que et donen un estil propi. A més a més, ajudes a nins en risc social, perquè com diuen...tot passa per alguna cosa. L’home de Sandra és de Brasil i de visita va conèixer aquesta ciutat, lloc a on ella obté la matèria prima, ja que compra els segells de seguretat de les llaunes de begudes que els nins van agafant del carrer. D’aquesta manera es un ajut als nins de recursos escassos, al mateix temps que es cuida un poc la terra i es fabriquen models exclusions. ¿Oi que és una bona idea?


Animat a donar un passeig per les Dàlies i veu aquests models per tu mateix o per regalar, jo ja porto el meu